Projecte de Tractat de la Taxa Global sobre les Transaccions en Divises

  1

Prefaci

Prefaci

  8

La taxa sobre les transaccions en divises ( CTT: Currency Transactions Tax) ha evolucionat des d'un simple instrument de campanya a un tema seriós de l'agenda política global. Aquest projecte de Tractat, presentat per primera vegada al Fòrum Social Mundial de Porto Alegre al gener del 2002, té com a objectiu avançar en el procés. Fins ara la seva part tècnica ha servit de model a la llei adoptada pel Parlament de Bèlgica el juliol 2004.

  9

El potencial d'emancipació de la CTT ("la taxa Tobin") depèn de la forma en que es posi en pràctica. La taxa té tres objectius principals:

  10

(1) Posar un fre als mercats de moneda estrangera i, per tant, als fluxos transnacionals de capital a curt terme. En conseqüència la taxa estabilitzarà els mercats financers i augmentarà l'autonomia de la política econòmica dels estats.

  11

(2) Crear fondos globals per mecanismes preventius i de compensació i, en general, per als bens públics globals.

  12

(3) Guanyar una mica de control democràtic sobre els mercats financers globals i les forces socials que han contribuçt a desencadenar i reforçar.

  13

Algunes visions de la CCT se centren solament en un dels objectius de la taxa, excloent-ne així d'altres. La proposta original de James Tobin al 1972 es preocupava només d'estabilitat i autonomia dels estats (1), deixant de banda el (2) com un subproducte sense interès. Tobin no tenia pràcticament res a dir sobre (3). Alguns economistes han seguit a Tobin en això. Algunes propostes posteriors només s'han interessat en crear fondos globals (2) i proposen un tipus de taxació tant baix que els volums i funcionament dels mercats de moneda estrangera quedarien pràcticament intactes. Per altra banda algunes propostes recents d'establir una CTT en solitari a la Unió Europea no aconseguiria els tres objectius bàsics. No hi hauria un fons global o un control democràtic global dels mercats financers. Si s'invités als paçsos en desenvolupament a entrar en el sistema acceptant així el control del Banc Central Europeu, la CCT es limitaria a reproduir les estructures financeres (neo)colonials.

  14

Un altre problema és que la Organització CTT ha de ser capaç d'aprendre i per tant d'autotransformar-se. La CTTO ha d'estar oberta a diferents punts de vista; reaccionar ràpidament a canvis inesperats; i estar qualificada per assumir noves tasques si és necessari. A més a més ha de ser un procés just, transparent i responsable a través del qual es puguin prendre decisions respecte a l'assignació dels fondos. Només una organització democràtica oberta i eficient pot reunir aquests requisits. Des d'un punt de vista positiu, una CTTO també pot estimular el desenvolupament de noves formes de participació democràtica i responsabilitat en el governament econòmic global, en virtut de la seva exemplaritat quant a estructures i iniciatives.

  15

El Tractat en projecte incorpora tots els principals objectius de la taxa. La base de la taxa es defineix el més comprensivament possible. En la nostra proposta el tipus de la taxa se situa a un tipus modestament alt (p ex. 0,1%) per tal de que tingui l'efecte desitjat de frenar els fluxos financers transnacionals. La taxa es modifica ella mateixa. Un sistema a dos nivells, seguint el conegut model Spahn, confisca els guanys excepcionals deguts a la sobre-especulació a través del automatisme d'una taxa més alta en períodes de turbulències dels tipus de canvi. La taxa es recapta a nivell nacional i els estats poden retenir una part dels ingressos. No obstant i això, la major part dels ingressos dels paçsos de la OCDE aniran automàticament a un fons global.

  16

La CTTO detindrà el govern de la taxa i el control del fons global. Donat que pot succeir que controli més diners que el sistema de NU i Banc Mundial combinats, les seves normes, principis i procediments han de ser legítims i per tant democràtics. La CTTO està formada per tres òrgans: un Consell, un Secretariat Permanent i una Assemblea Democràtica. Hi ha tres categories de agents reconeguts com concernits: governs, parlaments nacionals, i agents civils transnacionals, comprenent-hi no solament ONG's sinó també sindicats. Quan es prenen decisions de manera no consensual, el pes dels governs i dels parlaments nacionals depèn del volum de la població dels seus paçsos respectius. Les organitzacions de la societat civil, en sentit ampli, participen en l'elaboració de les decisions en l'Assemblea Democràtica.

  17

En la primera fase, si be el règim ha de ser obert per tal de que tots els estats estiguin en igualtat de condicions, no és necessari que hi hagi un consens universal sobre la necessitat de la taxa Tobin. El Tractat proposat entrarà en vigor en la última d'aquestes dues dates: quan es produeixi la 30ª ratificació del Tractat, o quan el Grup Preparatori hagi establert que els Estats Contractants que han ratificat el Tractat representen com a mínim el 20% dels mercats globals de divises. És a dir, un grup de paçsos pot iniciar el sistema en qualsevol moment. L'únic que cal és un estat disposat a convocar una conferència internacional per a l'establiment de la CTT i un nombre suficientment gran d'estats interessats en participar-hi.

  18

Els arguments explicatius i normatius per a la CTT, així com moltes de les idees bàsiques del Tractat en projecte es discuteixen amb més detall a: H. Patomäki (2001): Democratising Globalisation. The Leverage of the Tobin Tax, Zed, Londres & New York. També es tracta el paper clau de la CTT en una estratègia per a la democratització global a: H. Patomäki & T. Teivainen: A Possible World. Democratic Transformation of Global Institutions, Zed: London & New York, 2004 (disponible també en finlandès i, parcialment, en suec; previstes en àrab, portuguès i espanyol pel 2006)

  19

Patomäki, amb la col*laboració de Phoebe Moore, va preparar el primer esborrany d'un Tractat al Setembre/Octubre 2001. Lieven A. Denys no solament ha donat una forma legal sistemàtica a aquest esborrany sinó que també n'ha modificat algunes de les idees bàsiques i hi ha afegit alguns suggeriments propis El resultat és un document de consulta per discussions concretes i detallades. Però en principi tot és a punt perquè els primers 30 estats puguin firmar i ratificar el Tractat i, per tant, per establir la CTTO.

  20

Seguim convidant la societat civil global, els representants estatals i totes les altres parts implicades, a fer comentaris. Es tracta de sotmetre el Tractat a una discussió pública i democràtica abans de que es converteixi en un punt de partida per a negociacions formals.

  21

El text següent té dues parts. La primera part és un memoràndum resum que descriu en llenguatge planer les idees principals. La segona part és el mateix Tractat.

  22

A Brussel*les i Helsinki, Agost 2005

  23

Lieven A. Denysl denys@vub.ac.be Heikki Patomäki heikki@nigd.org

  24